Hola a tots.
Sóc Lluís Frias, imagino que molts em recordareu, altres no i alguns acàs preferirieu no fer-ho.
La primera cosa que voldria dir és que no vaig poder compartir el sopar emb tots vosaltres per culpa de les vacances, vaig arribar a Barcelona dos dies més tard del sopar.
Tot això ha remogut centenars de records dins meu, molts dels quals estaven realment perduts en el pou de la memòria.
Per on començar?
Per les interminables caminades a primera hora del matí per l´estret i infinit carrer de la maternitat, aquell tub estret i odiós que limitaba amb un mur a estribord i una reixa a babord i que ens veiem obligats a recórrer, amb més o menys alegria, uns quants centenars de vegades cada curs. Recordo que recorria el camí a casa amb els companys que vivien en les proximitats de casa meva, ens esperàvem en llocs estratègics preestablerts, i el camí era agradable, però aquell carrer ...
Aquell pati antic, ombrívol i ple de recons; que era escenari de tantes i tantes coses. Dels primers cigarrets d´alguns, les primeres mans del sexe contrari que agafàvem i ens agafaven, les primeres mirades amb ulls enamorats, i també, es clar, els primers petons. Quins records meravellosos d´aquella noia bruna i dolça de cabells un xic arrinxolats i profunds ulls blaus, que mai he acabat d´oblidar del tot. Sabeu? jo vaig descobrir l´amor i quelcom més entre les ombres d´aquells arbres i els recons d´aquells murs.
Les primeres "campanes", que representaven una llibertat recien assolida i mai prou assaborida.
Aquells professors, de vegades, malgrat la seva experiència -molts la tenien per donar i regalar, sens dubte- tan novatos i neòfits com nosaltres. Un dels que més he recordat, sens dubte, és el sr. Pere Villalba, professor de català a primer de batxillerat -esper-ho no fer massa faltes d´ortografia i no fer-li reconsiderar el meu aprobat- i de llatí a segón; qan ens déia que no s´hauria de poder pujar a l´autobús sense saber llatí, frase entesa una mica millor amb els anys i l´experiència. També recordo aquella memorable excursió a Empúries amb la cançoneta amb llatí "ego sum pauper ..." i l´ultrafamós blues d´en Pere Villalba. Senzillament genial, quina mostra de talent.
Aquelles partides del joc dels pilotaires, basades en el llibre de text de català que es basaba en la llegende de la fundació del mon dels maies, fetes entre classe i classe; recoi, crec que mai vaig conseguir guanyar-ne cap.
Les expedicions dins d´un edifici fosc, tèrbol tenebrós i ple de recons; dins el qual, un grapat d´adolescents valents, ens semvlaba a les hores, inconscients diriem avui. Alla dins vàrem descobrir tantes coses extrordinàries en les nostres expedicions per les seves sales farcides de llibres, pels seus pasadissos amb quadres extranys i els seus soteranis amb estances plenes d´ojectes misteriosos.
El parc dels cèrvols extensió del pati de l´institut.
Els bars de la travessera de les corts, on tantes hores vam passar, amb tants companys que no anomenar´per no oblidar-ne cap.
La discoteca propera de la gran via de Carles III, Lasserium em sembla recordar que es deia, on -com diria el sr. Serrat- vàrem descobrir tot d´una el foc del licor, i la dolçor de les nòies. Per cert, la única vegada que es parla de mí, ho fa el Manel, referint-se a les meves inclinacions per la cerveza, collons!, quina fama!; puc asegurar-vos que sortosament, no he esdevingut alcohòlic.
Tremendes bretolades. Recordeu el passeig per tot l´institut que li vàrem fer a Angel Carreño una diada de carnaval, crec que a segón de batxillerat? Quina conya la vam armar gossa aquell dia, encara recordo l´indignació de sr, Pere Villalba, el seu aspecte era el de la fúria de Zeus. També recordo que ens colavem als jardins de l´hotel Princesa Sofía, per tal de banyar-nos a la piscina, no diré els noms dels qui m´acompanyeven, malgrat que els he recordan amb absoluta claredat, malgrat el temps transcorregut. Anys mes tard, per circumstàncies, em vaig hostatjar en aquest hotel, i dins la piscina, em vaig sorprende a mi mateix controlant al empleat de l´ hotel per tal que no em fes fora.
Bé ja acabo, com veieu amb els anys continuo tan pesat i "rollero" com a la època, ja, ja ja,
Ara sí, em despedeixo, us dono les gràcies a tots, per aguantar-me, abans, avui i sempre.
Una abraçada del sempre vostro: Orzowei."
Siguiendo las actividades que organizamos en el barrio de Sants, desde la ABS y dentro de lo que denominados DIVENDRES FARANDULA, el próximo viernes dia 16 de enero de 2009 a les 21h contaremos con el grupo XAZZAR, un conjunto de FOLK-ROCK-FUSION POP. El local donde hacemos estos conciertos es el Casinet de Hostafrancs (C/. Rector Triadó, 53), cerca de la Estación de Sants (Renfe, linea Roja y Verde).
Entrades
